Vorejant l'estany
en direcció a Porqueres s'agafa la carretera GI-524 que enllaça
Banyoles amb Mieres i Santa Pau. Al cap de 10 km., al terme municipal
de Sant Miquel de Campmajor, just davant de l'escola, veurem un camí
a l'esquerra en direcció a Falgons. El castell està situat
a l'esquerra, a peu de carretera, a uns 4km. del trencall.
Fou la seu del llinatge dels Cartellà, nissaga que la llegenda
fa remuntar fins al temps de Carlemany i que també els vincula
amb la fundació del Collell. De fet no apareixen als documents
fins al 985, any en què Guillem de Cartellà participa
amb Oliva Cabreta, comte de Besalú, en la reconquesta de Barcelona
pel comte Borrell.
De
tota la nissaga el més il·lustre va ser Guillem Galceran
II (1232-1322)
del que Ramon Muntaner en parla com "un dels més bons cavallers
que hagué en Espanya i les seves proeses les citen els llibres
com les de Lançalot del Llac". Explica que fins els noranta
anys portà armes i Déu li feu la gràcia de morir
entre els seus a Hostoles, a la mateixa cambra on va néixer.
Es sap, però, que va ser enterrat a Falgons.
La construcció és del segle XIII. És un edifici
de planta quadrangular, amb quatre torres de reforç
que surten dels angles i pati central. Damunt de la porta d'entrada
hi ha l'escut dels Cartellà amb la llegenda "Ave Maria,
Gratia Plena, Dominus Tecum" divisa concedida per Carlemany al
llinatge dels Cartellà.
Entrant
al pati, a l'esquerra, hi trobem una gran sala que havia estat la cort
de les vaques, actualment és un petit museu d'eines i atuells
de diferents èpoques, totes relacionades amb la vida rural. El
més interessant d'aquesta sala és el treball de restauració
arquitectònica realitzat. S'han repicat les parets per recuperar
la pedra original (sorrenca i travertí) respectant la forma inicial
que tenia (arc de punt rodó).
A primeria del segle XVIII es va construir una capella
dedicada a Sant Antoni Abat a la qual s'hi anava en processó
dues vegades l'any, i que tenia accés des del pati. També
s'accedia a les cavallerisses i a les dependències de la servitud.
Una
escala de pedra porta al pis superior, on es poden observar les grans
sales d'aquesta fortalesa medieval. Aquestes estances estan decorades
amb armadures i altres objectes de tipus cavalleresc. Les portes i
finestrals
daten dels segles XV i XVI.
La sala principal té una alçada de dos pisos i a la
part superior, una galeria amb balconada ,
envolta la sala per tres dels quatre costats. En un dels costats (el
de més fondària) s'hi pot veure el que havia estat el
llit del baró. Des d'aquí, per una escala lateral, es
pot pujar a una de les torres des de la que es contempla una vista
general del que queda de l'única torre original
que es conserva i, també, de tota la Vall de Sant Miquel.
|